top of page
  • atomitzats

Emmy Noether: una matemàtica amb ofici però sense benefici

La passió que Emmy Noether (1882 – 1935) sentia per les matemàtiques la va portar a estudiar-les i ensenyar-les durant anys sense cobrar res pel simple fet de ser dona. Segurament va tenir sort de comptar amb el suport econòmic de la seva família i professional dels seus companys, però la sort també és nostra de no haver perdut una de les ments més brillants del segle XX.


Noether va acabar l’escola convençuda que volia estudiar matemàtiques enlloc de ser professora com s’esperava d’ella. Així que, tot i que al 1900 la llei prohibia a les dones matricular-se a la universitat, ella va lluitar per aconseguir assistir a les classes com a oient a la Universitat de Erlanguen, Alemanya. Les coses van canviar el 1904, quan finalment es va permetre l’accés de les dones a la universitat, i Noether va començar una tesis doctoral. El 1907 la va presentar i va ser molt ben valorada per la comunitat, tot i que anys més tard ella la va definir com "una merda”. Durant els anys següents Noether va seguir allà fent recerca en matemàtiques i impartint classes com a substituta del seu pare, tot i que mai va ser remunerada per aquesta feina. Durant aquells anys va escriure diversos articles ampliant el treball d’un dels matemàtics més importants del moment, David Hilbert.



El 1915 el propi Hilbert la va convidar a la Universitat de Göttingen, i va defensar davant l’administració que Noether mereixia una plaça com a professora titular; fins i tot va arribar a argumentar: “No veig perquè el sexe dels candidats és un argument en contra d’ells. Això és una universitat i no un bany públic”. Però ni el reconegut matemàtic va aconseguir influir en les normes, i durant anys la única manera en que Noether va poder impartir classes va ser anunciant-les sota el nom de Hilbert i sense rebre cap retribució econòmica. Set anys més tard va obtenir el lloc de professora externa, el que ja li permetia fer classes sota el seu propi nom però encara sense cobrar. A més a més, molts dels articles que va escriure Noether durant aquells anys es van publicar sota el nom d’alumnes seus o d’altres professors. Finalment, al 1923, va ser designada catedràtica d’àlgebra i se li va començar a retribuir econòmicament la seva feina.



Durant els anys a Göttingen, no només va contribuir enormement a les matemàtiques, sinó que va desenvolupar un dels teoremes més importants de la física, el “Teorema de Noether”. Aquest teorema indica que si un sistema físic és simètric sota una transformació hi ha una magnitud associada que es conserva. Per explicar-ho d’una forma simplificada, agafem per exemple una pilota, que té simetria de rotació -per molt que la girem no observem cap canvi-, doncs aquesta simetria implica que hi ha una magnitud física del sistema que es conserva, el moment angular. Un altre exemple és un sistema amb simetria temporal –no varia si l’estudiem avui, demà, o d’aquí un any– en aquest cas la magnitud que es conserva és l’energia del sistema. Aquest teorema és conegut com el teorema més bonic del món, perquè relaciona un concepte matemàtic i un de físic molt importants i es aplicable a qualsevol sistema físic.


Els èxits acadèmics de Noether no només no li van estalviar patir discriminació per ser dona sinó que tampoc per ser jueva. Quan el 1933 Hitler va arribar al poder a Alemanya, la situació de Noether es va començar a complicar. A la universitat hi havia atacs organitzats contra els professor jueus, un dels seus líders era un professor exalumne de Noether, Werner Weber. Noether va arribar a ser desallotjada de la pensió on vivia a causa de les protestes dels líders estudiantils, que es queixaven de viure amb una “jueva marxista”. Com tants altres científics jueus, Noether va emigrar a Estats Units, a la universitat de dones Bryn Mawr amb una plaça de professora.

El 14 d’abril de 1935 Emmy Noether va morir després de sotmetre’s a una operació per extirpar-li uns tumors pèlvics. Els mesos després de la seva mort van aparèixer molts homenatges escrits, entre ells un del físic Albert Einstein que va escriure al diari estatunidenc New York Times una carta en la qual citava: "Noether ha sigut el geni matemàtic creatiu més important que ha existit des que va començar l'educació superior de les dones”.



36 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


Post: Blog2_Post
bottom of page